El gran dia, 31 de Maig

           

Ja ha arribat el gran dia, després de quatre mesos treballant per dur a terme la nostra obra, tants de nirvis, tantes ganes per fer-ho ja... tants de sentiments s’han concentrat en un sol dia, 31 de Maig.

Vàrem quedar totes ben prontet per maquillar-nos i preparar-ho tot a casa d’una de les companyes. Al arribar al Diari d’Eivissa vàrem col·locar el decorat, ens vàrem disfressar i quan ens vam adonar, estàvem darrera dels biombos preparades per sortir a realitzar la nostra obra. Va ser tot molt molt ràpid, ni ens varem adonar i ja havíem actuat. Va sortir molt bé, els boixos i boixes varen riure, es varen sorprendre, ens varen aplaudir... Varem quedar mot satisfetes.

Tantes hores treballades, tant d’esforç i tants menjars de cap... per poder aconseguir allò que preteníem, fer riure als infants amb la nostra obra! i així va ser, d’un colp ens va sortir com esperàvem tot havia merescut la pena al sentir les seves rialles.

Després varem poder gaudir de les obres de les nostres companyes, dir que ho varen fer molt bé! Dir que totes hem treballat moltíssim per a poder arribar aquí.

Ara ja si que si, que això sembla que s’acava... Donar les gràcies a les meves companyes, hem aprés unes de les altres. I per acabar vos deix  la nostra obra, esper que vos agradi tant com als infants!

Esper que vos hagi agradat aquesta petita experiència que va començar en Març i que acaba ara en Maig.

Novena Sessió

 Del 13 al 30 de Maig.

En aquesta entrada ajuntaré dues setmanes, ja que no he pogut fer cap entrada abans. Ja tenim tot el decorat i totes les disfresses, ja ho tenim tot a punt per al dia 31.

El dilluns a la tarda ho vàrem dedicar per fer proves del maquillatge.  Dir que el meu maquillatge i el de la meva companya no és molt complicat, és un maquillatge senzill.

Tot el grup varem quedar que el dimecres 28 de Maig assajaríem de nou a la meva casa amb tot el decorat  així ja sabríem com anava tot col·locat  i el dia del assaig general seria tot molt més fàcil. 

Ja ha arribat el dia 30, el dia del assaig general, dur tot el decorat al Diari d’Eivissa, totes les disfresses, anar maquillades, parlar amb el tècnic i creuar els dits per a que tot surti com toca.  Vàrem assajar l’obra dues vegades cada grup perquè tant nosaltres com el tècnic de so ens anéssim familiaritzant per l'endemà que era el gran dia amb un gran públic infantil i adult. Tot va sortir millor del que pensàvem, però ja no queda res, el dia 31 ja és aquí.... 

Vuitena sessió

Setmana del 6 al 12 de maig

Ja només queden 10 dies per al gran dia!!! Ja tenim tot molt avançat, el decorat va prenent forma, les disfresses ja casi estan, només queda retocar-ho i els assajos cada vegada surten millor. Per tant els nirvis ja estan a flor de pell.

Avui només vos parlaré dels assajos, que és al que ens estem dedicant més aquestos dies, cada personatge ha interioritzat bé el seu paper i ja pareix el dia de l’obra ens equivoquem poques vegades. Cada assajo ens gravem en vídeo per poder mostrar-li a en Toni i així millorar tot el que puguem.

Dir que un dia varem assajar a la meva casa i a la segona vegada que ho varem fer varen venir uns veïns i les meves germanes (tots ells d’edats compreses entre els 3 anys fins als 13). Era la primera vegada que teníem públic, al principi ens va costar però al veure la seva cara de satisfacció ens varem animar i ho varem fer una tercera vegada. Dir que varen quedar molt contents i varen entendre tota l’obra, per tant nosaltres varem quedar molt contentes i molt satisfetes. 

Setena Sessió...

29 d'abril al 5 Maig

Siiiiiiii, ja puc dir que les nostres disfresses ja estan acabades (quan dic nostres, em refereixo a la meua i a la de na Maria). Només queda fer-li qualsevol retoc però la seva essència ja està.

La part de dalt la varem fer amb fieltro i la falda amb una tela rasa, després li varem posar uns detalls amb tela d’encaix i unes flors amb purpurina. Ahhh, que se m’oblidava que na Maria es na Lali i jo soc na Loli, els noms van posats al darrera amb fieltro que té purpurina de color durat. 

He de dir que ja pràcticament tenim totes les disfresses, per tant ens hem posat mans a l’obra per fer tots els decorats. Hem decidit utilitzar uns biombos com base dels decorats i poc a poc anar fent, volem fer també diverses joguines per posar sobre l’escenari. 

Per acabar aquesta entrada dir que els assajos marxen bé, que ja ens surten prou bé, que ens queda retocar i millorar, però ja sabem totes quan ens toca entrar i que ens toca dir. També dir que a part dels dijous hem afegit més dies per assajar, concretament dimarts, dijous i si fa falta més assajos totes estem disposades a quedar ja que volem que tot surti molt bé i estar contentes amb el nostre resultat.

Sexta sessió...

Setmana del 22 al 28 d'abril.

Aquesta setmana va tocar començar a fer la disfressa de la meva companya Maria i el meu, ja que les dos anem igual, ella va d’un color i jo d’un altre.

El primer que varem fer va ser  comprar la tela per fer-nos la falda, la meva era de color rosa i la de la meva companya de color lila, per poder aconseguir una bona perfecció que les dos fossin iguales li varem demanar ajuda a la meva güela. Després varem passar a fer la part de dalt, volíem aconseguir un ponxo i jo vaig començar a fer-li a na Maria però vaig agafar les mesures una mica malament i li vaig fer un forat pel cap massa gros, però després ho varem cosir. Després varem fer unes flors per poder decorar la nostra disfressa. Ahh, que m’oblidava també varem comprar una perruca rosa per poder parèixer més bessones encara. 

   Si, ja puc dir que hem començat a assajar!! Com que moltes treballem, no podem assistir a les classes del matí amb en Toni, i com ja he comentat a l’entrada anterior la solució era assajar amb na Carmen i gravar-nos amb vídeo per a mostrar-li després a en Toni, així que li varem explicar i els hi va parèixer bé.

Així ho varem fer, aquest dijous va ser el primer assaig, he de dir que anàvem molt perdudes, que no sabíem bé quan entravem, quan ens tocava parlar, etc. Però he de dir que l’essència de l’obra a na Carmen li va agradar. Per tant, poc a poc, anem apropant-nos a la data!! 

Quinta sessió...

Setmana del 15 al 19 d’Abril

Com ja vaig dir a la darrera entrada que creia que avui ja vos podria dir que teníem totes les cançons, pues si ja les tenim, estem contentes, podem començar a assetjar ja que al professor de musica i representació li ha agradat el nostre treball, per tant, puc dir que els dijous a la classe de na Carmen començaríem amb els assajos i així ella ens podria guiar.

També he de dir que ja pràcticament tenim llestes les disfresses de na Toñi i na Cristina, que només queda retocar-ho, per tant varem començar amb el conill. Varem començar fent-li les mans i poc a poc varem anar perfeccionant-lo. 

Bé també he de dir que aquesta setmana varem anar a veure “l’escenari”, hem aconseguit que ens deixin fer-ho al Club Diari d’Eivissa, així podríem veure com de gros és, quina llargària té, quines llums, però una de les coses més importants era poder parlar amb la persona encarregada de les llums i de la música.

Quarta sessió....

Setmana del 8 al 12 d'abril

Com passa de ràpid el temps, ja només queda un mes i mig per al gran dia, estem començant a posar-nos nervioses ja que volem que surti tot molt bé, però com ens estem esforçant moltíssim crec que així serà, podrem estar molt satisfetes del nostre treball.

Com podeu llegir feia temps que no escrivia, però he decidit escriure per moments més significatius, ja que sinó podia caure en l’error d’escriure per escriure i això no ho vull.

El primer que he de dir que hem estat de vacances, concretament les de pasqua, però hem aprofitar per quedar i anar tenint una idea de com realitzar les nostres disfresses. Els personatges que hem decidit nosaltres les que formem el grup del matí  són la nina “pija” (Cristina), les dues nines de porcellana (Maria Ortiz i Maria Rodrigo), el soldadet de plom (Toñi), el conill (Laura Montesinos) i la nina de drap que l'hem canviat per una nina gòtica (Rebeca), ja que és repel·lent i a la component del grup al principi no li agradava molt el seu personatge.

El primer disfraç que varem començar a fer va ser el de “la pija”, després el soldadet de plom, seguit del conill en penúltim lloc el meu i el  de la meva companya Maria Ortiz i per acabar el de la nina gòtica.  En ser sis persones cadascuna vam fer una mica de la disfressa de la nina “pija”, però també anàvem intercalant la disfressa del soldadet de plom.

El dijous en classe de Carmen, ens vam posar entre totes per poder acabar les cançons que faltaven, ja que no estaven totes confeccionades. Entre totes ho vam fer sempre mirant que les cançons tinguessin sentit i poguessin amb la PDde la cançó. Toni ens va demanar que per a la següent setmana volia un guió de les bases musicals de cada cançó. 

PD: tinc el pressentiment que a la pròxima entrada ja tindrem totes les cançons! 

Tercera Sessió...

            Bé, la sessió parlaré de la tercera sessió que es va dur a terme el dijous 22 de març, la darrera entrada vaig dir que el professor havia de donar el vist i plau a la nostra història, he de dir que el dimarts el professor el va donar, pe r tant, aquest dijous ens varem posar amb diàlegs i cançons.

            Ara que ja he fet com una petita introducció, passaré a comentar com va transcórrer la  sessió.  Ens varem posar per grups i ja ens posarem mans a l’obra. El primer que varem fer va ser realitzar diàlegs, quan ja més o menys ho teníem així que varem decidir posar-nos amb les cançons.

            Quan ja portàvem una estona amb aquesta qüestió, na Carmen ens va dir que si  volíem anar a la classe d’enfront, que així estaríem més còmodes ja que un grup de 12 persones és difícil de col·locar només amb una taula. A més, a l’altra aula podríem cantar les cançons.

            Varem fer tres cançons en total, varem estar fins a les 19:30, quan ens varem adonar varem decidir continuar una altre dia, ara tocava mostrar les cançons a en Toni i que ell donés el vist i plau...

            Això ho sabreu després de vacances de pasqua, així que molt bones vacances, ens veiem en  tornar... i com sempre més i millor!  

Segona Sessió

Abans de començar a parlar d’aquesta segona sessió dir-vos que al professor del dimarts va acceptar que fóssim tants de components, ens va advertir que seria complicat, però que si totes ens comprometíem a treballar al 100% ells ens recolzava.  Per tant, totes varem acceptar i estam totes molt contentes de com està  sortint tot.  Ahh i la nostra companyia és diu: Tic-Tac.

Comentat això dir que la segona sessió va començar amb normalitat, varem arribar a classe i ens varem anar col·locant en grups per parlar de la feina que faríem aquest dia. La professora ens va explicar els percentatges de qualificació de l’assignatura i de com aniria enfocada fins a final de curs.  I també ens va dir que podíem aprofitar per continuar escrivint la nostra història.

En el cas del nostre grup això va ser de gran ajuda ja que ho portàvem molt malament, i havíem d’escriure-la per poder presentar-la al professor el dimarts. Per tant, varem utilitzar tota la sessió per escriure i decidir quin personatge volia ser cada component del grup.  Totes varem parlar, ens varem ajudar unes altres i finalment varem aconseguir tenir una bona història i amb tots els personatges.

Ara només queda que el professor l’accepti... Però per això hem d’esperar al dimarts... Per tant, fins aviat!

Primera sessió

Avui començaré aquesta entrada dient que cada setmana faré una petita reflexió de com ha anat la classe de Representació Escènica.

El primer dia de classe va ser el 28 de Febrer, aquest dia ca ser el dia que vaig conèixer a la professora ja que jo no la coneixia perquè jo havia fet plàstica a Palma, per tant hem vaig presentar.

Aquest dia la mestra ens va dir que tenia un claustre i que s’havia d’anar, però ens va dir que havíem de fer una disfressa per parelles amb paper de periòdic. Així va ser com varem començar a gaudir de treballar amb un material diferent per fer una disfressa  i així tenir idees per a les futures disfresses del nostre musical.

Per acabar, la mestra va arribar i va començar a observar les diferents disfresses ens va dir que li havien agradat molt, que poc a poc aniríem agafant més confiança per realitzar el nostre treball final.

La sessió va acabar quan un grup que ja estava format per deu persones ens varen acollir a una companya i a jo, ja que no varem poder anar a classe al matí i no teníem grup... Ara tocava parlar amb l’altre professor i saber que pensava...

Així que el pròxim dia vos contaré que va succeir... Com sempre més i millor! 

PD: la imatge d’avui simbolitza un camí que acaba de començar que finalitzarà quan representem el nostre teatre, és un camí que comença amb molta d’il·lusió i amb molt d’esforç de tot el grup.

Començaré per presentar l'assignaruta...

Avui vos parlaré de l’assignatura que hem començat fa un parell de setmanes, però per diverses causes encara no vos l’havia presentat.

L’assignatura és diu Representació Escènica, com bé diu el nom aquesta assignatura tracta de fer una representació musical, amb decorats, disfresses, cares pintades i sobretot amb molta molta il·lusió.

Aquest musical és representarà a final de curs per juny, per tant és treball que comporta molta feina, que hem de fer moltes coses i treballar amb molt d’interès, ah i amb molta motivació.  Per acabar dir que la part de música la du un professor i la part de decorats una altra, per la qual cosa hem de treballar conjuntament amb els dos professors.

Res més a dir per avui... Aviat més i millor. 

Parlant d'educació inclusiva...

Bon dia, avui aquesta entrada la dedicaré a parlar sobre un tema que envolta el món sencer, en concret la inclusió de totes les persones.

La societat d’avui en dia està en costant canvi, però cada vegada està més conscienciat amb les persones que tenen una necessitat específica.  Però cal dir que també hi ha molt a fer, perquè encara hi ha persones que pensen que aquestes persones amb unes necessitats específiques no tenen que viure al món  on vivim, o que no tenen dret a una educació...

Es per això que com futura mestra he de formar-me dins d’aquest àmbit per a poder intentar canviar aquesta mentalitat, he de ser capaç de fer activitats, he de formar-me contínuament i sobretot he de treballar l’aspecte relacionat amb les famílies.

He de dir que treballar tot això sembla complicat, ja que requereix molta paciència i ser una persona molt constant, però després els resultats són tan bons que no recordes tot allò que has tingut que fer, amb això vull dir que els resultats que aconsegueixes pesen més que l’esforç que has de fer.

Un dia cercant informació sobre l’educació inclusiva vaig trobar un vídeo on  és veu tot tipus de discapacitat i totes les seves implicacions en el món, però he de dir que també m’ha agradat molt aquest vídeo perquè tracta a totes les persones per igual, és a dir, totes les persones són diferents, cap persona és igual.

Amb això he de dir que totes les persones som iguals i al mateix temps totes som diferents.

  

Quiet

El llibre de “Quiet” el va escriure Màrius Serra,es descriu, des d’una perspectiva de superació, moments de la vida del seu propi fill Lluís (Llullu), el qual va néixer amb una greu encefalopatia del 85%.

El llibre va narrant en petits relats la lluita d’un pare i la seva família per a que el seu fill pugui  viure amb total normalita, encara que el nen no es pot adonar malgrat la seva malaltia. D'altra banda la família sap que ha d'acceptar aquesta malatia, ja que si ho fan el seu fill podrà viure miillor, a més tindrà més calidesa en relació a la seva vida. 

Fins el final del llibre, es veu com la família s’esforça per trobar possibles alternatives per millorar la vida del nen, sense mai perdre l’esperança, anant a professionals que els puguin donar respostes que altres no els han sabut explicar. També l’autor explica les seves experiències viscudes a viatges per diferents parts del món, en els quals no han deixat de banda al seu fill en cap moment, encara que tingui la seva dificultat.

L’autor té el desig de veure el seu fill en moviment, i finalment això ho fa realitat amb la tècnica del foliscopi, fotografies del nen posades en moviment. En definitiva, aquest llibre és un bon exemple de que les persones poden  ser capaços d’adaptar-se a una situació que d’entrada pot ser negativa per ells, però que si es pensa de manera  positiva es podrà viure una vida amb normalitat i també de felicitat per continuar endavant.

Després del resum del llibre puc dir que m'ha fet reflexionar molt sobre com parla l'autor de les persones amb discapacitat, ja que avui en dia pareix ser un tema tabú, gràcies a aquest llibre podem veure que aquestes discapacitats les hem de tractar amb normalitat. Finalmennt, volia dir que l'autor va diguent durant tot el llibre que aquestes persones són un regal, realment això jo també ho penso. Amb això vull dir que quan a nosaltres ens diuen que una persona tindrà un/a fill que tindrà una discapacitat pensem pobres pares,  aquesta menatlitat s'ha de canviar no hem de pensar que són una carrega hem de pensar que són persones com totes les que podem trobar al món, però el que pasa és que necessiten una mica més d'atenció per poder viure.