lunes, 28 de enero de 2013

Quiet



El llibre de “Quiet” el va escriure Màrius Serra,es descriu, des d’una perspectiva de superació, moments de la vida del seu propi fill Lluís (Llullu), el qual va néixer amb una greu encefalopatia del 85%.

El llibre va narrant en petits relats la lluita d’un pare i la seva família per a que el seu fill pugui  viure amb total normalita, encara que el nen no es pot adonar malgrat la seva malaltia. D'altra banda la família sap que ha d'acceptar aquesta malatia, ja que si ho fan el seu fill podrà viure miillor, a més tindrà més calidesa en relació a la seva vida. 

Fins el final del llibre, es veu com la família s’esforça per trobar possibles alternatives per millorar la vida del nen, sense mai perdre l’esperança, anant a professionals que els puguin donar respostes que altres no els han sabut explicar. També l’autor explica les seves experiències viscudes a viatges per diferents parts del món, en els quals no han deixat de banda al seu fill en cap moment, encara que tingui la seva dificultat.

L’autor té el desig de veure el seu fill en moviment, i finalment això ho fa realitat amb la tècnica del foliscopi, fotografies del nen posades en moviment. En definitiva, aquest llibre és un bon exemple de que les persones poden  ser capaços d’adaptar-se a una situació que d’entrada pot ser negativa per ells, però que si es pensa de manera  positiva es podrà viure una vida amb normalitat i també de felicitat per continuar endavant.

Després del resum del llibre puc dir que m'ha fet reflexionar molt sobre com parla l'autor de les persones amb discapacitat, ja que avui en dia pareix ser un tema tabú, gràcies a aquest llibre podem veure que aquestes discapacitats les hem de tractar amb normalitat. Finalmennt, volia dir que l'autor va diguent durant tot el llibre que aquestes persones són un regal, realment això jo també ho penso. Amb això vull dir que quan a nosaltres ens diuen que una persona tindrà un/a fill que tindrà una discapacitat pensem pobres pares,  aquesta menatlitat s'ha de canviar no hem de pensar que són una carrega hem de pensar que són persones com totes les que podem trobar al món, però el que pasa és que necessiten una mica més d'atenció per poder viure. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario