Tercera Sessió...

            Bé, la sessió parlaré de la tercera sessió que es va dur a terme el dijous 22 de març, la darrera entrada vaig dir que el professor havia de donar el vist i plau a la nostra història, he de dir que el dimarts el professor el va donar, pe r tant, aquest dijous ens varem posar amb diàlegs i cançons.

            Ara que ja he fet com una petita introducció, passaré a comentar com va transcórrer la  sessió.  Ens varem posar per grups i ja ens posarem mans a l’obra. El primer que varem fer va ser realitzar diàlegs, quan ja més o menys ho teníem així que varem decidir posar-nos amb les cançons.

            Quan ja portàvem una estona amb aquesta qüestió, na Carmen ens va dir que si  volíem anar a la classe d’enfront, que així estaríem més còmodes ja que un grup de 12 persones és difícil de col·locar només amb una taula. A més, a l’altra aula podríem cantar les cançons.

            Varem fer tres cançons en total, varem estar fins a les 19:30, quan ens varem adonar varem decidir continuar una altre dia, ara tocava mostrar les cançons a en Toni i que ell donés el vist i plau...

            Això ho sabreu després de vacances de pasqua, així que molt bones vacances, ens veiem en  tornar... i com sempre més i millor!  

Segona Sessió

Abans de començar a parlar d’aquesta segona sessió dir-vos que al professor del dimarts va acceptar que fóssim tants de components, ens va advertir que seria complicat, però que si totes ens comprometíem a treballar al 100% ells ens recolzava.  Per tant, totes varem acceptar i estam totes molt contentes de com està  sortint tot.  Ahh i la nostra companyia és diu: Tic-Tac.

Comentat això dir que la segona sessió va començar amb normalitat, varem arribar a classe i ens varem anar col·locant en grups per parlar de la feina que faríem aquest dia. La professora ens va explicar els percentatges de qualificació de l’assignatura i de com aniria enfocada fins a final de curs.  I també ens va dir que podíem aprofitar per continuar escrivint la nostra història.

En el cas del nostre grup això va ser de gran ajuda ja que ho portàvem molt malament, i havíem d’escriure-la per poder presentar-la al professor el dimarts. Per tant, varem utilitzar tota la sessió per escriure i decidir quin personatge volia ser cada component del grup.  Totes varem parlar, ens varem ajudar unes altres i finalment varem aconseguir tenir una bona història i amb tots els personatges.

Ara només queda que el professor l’accepti... Però per això hem d’esperar al dimarts... Per tant, fins aviat!

Primera sessió

Avui començaré aquesta entrada dient que cada setmana faré una petita reflexió de com ha anat la classe de Representació Escènica.

El primer dia de classe va ser el 28 de Febrer, aquest dia ca ser el dia que vaig conèixer a la professora ja que jo no la coneixia perquè jo havia fet plàstica a Palma, per tant hem vaig presentar.

Aquest dia la mestra ens va dir que tenia un claustre i que s’havia d’anar, però ens va dir que havíem de fer una disfressa per parelles amb paper de periòdic. Així va ser com varem començar a gaudir de treballar amb un material diferent per fer una disfressa  i així tenir idees per a les futures disfresses del nostre musical.

Per acabar, la mestra va arribar i va començar a observar les diferents disfresses ens va dir que li havien agradat molt, que poc a poc aniríem agafant més confiança per realitzar el nostre treball final.

La sessió va acabar quan un grup que ja estava format per deu persones ens varen acollir a una companya i a jo, ja que no varem poder anar a classe al matí i no teníem grup... Ara tocava parlar amb l’altre professor i saber que pensava...

Així que el pròxim dia vos contaré que va succeir... Com sempre més i millor! 

PD: la imatge d’avui simbolitza un camí que acaba de començar que finalitzarà quan representem el nostre teatre, és un camí que comença amb molta d’il·lusió i amb molt d’esforç de tot el grup.

Començaré per presentar l'assignaruta...

Avui vos parlaré de l’assignatura que hem començat fa un parell de setmanes, però per diverses causes encara no vos l’havia presentat.

L’assignatura és diu Representació Escènica, com bé diu el nom aquesta assignatura tracta de fer una representació musical, amb decorats, disfresses, cares pintades i sobretot amb molta molta il·lusió.

Aquest musical és representarà a final de curs per juny, per tant és treball que comporta molta feina, que hem de fer moltes coses i treballar amb molt d’interès, ah i amb molta motivació.  Per acabar dir que la part de música la du un professor i la part de decorats una altra, per la qual cosa hem de treballar conjuntament amb els dos professors.

Res més a dir per avui... Aviat més i millor. 

Parlant d'educació inclusiva...

Bon dia, avui aquesta entrada la dedicaré a parlar sobre un tema que envolta el món sencer, en concret la inclusió de totes les persones.

La societat d’avui en dia està en costant canvi, però cada vegada està més conscienciat amb les persones que tenen una necessitat específica.  Però cal dir que també hi ha molt a fer, perquè encara hi ha persones que pensen que aquestes persones amb unes necessitats específiques no tenen que viure al món  on vivim, o que no tenen dret a una educació...

Es per això que com futura mestra he de formar-me dins d’aquest àmbit per a poder intentar canviar aquesta mentalitat, he de ser capaç de fer activitats, he de formar-me contínuament i sobretot he de treballar l’aspecte relacionat amb les famílies.

He de dir que treballar tot això sembla complicat, ja que requereix molta paciència i ser una persona molt constant, però després els resultats són tan bons que no recordes tot allò que has tingut que fer, amb això vull dir que els resultats que aconsegueixes pesen més que l’esforç que has de fer.

Un dia cercant informació sobre l’educació inclusiva vaig trobar un vídeo on  és veu tot tipus de discapacitat i totes les seves implicacions en el món, però he de dir que també m’ha agradat molt aquest vídeo perquè tracta a totes les persones per igual, és a dir, totes les persones són diferents, cap persona és igual.

Amb això he de dir que totes les persones som iguals i al mateix temps totes som diferents.

  

Quiet

El llibre de “Quiet” el va escriure Màrius Serra,es descriu, des d’una perspectiva de superació, moments de la vida del seu propi fill Lluís (Llullu), el qual va néixer amb una greu encefalopatia del 85%.

El llibre va narrant en petits relats la lluita d’un pare i la seva família per a que el seu fill pugui  viure amb total normalita, encara que el nen no es pot adonar malgrat la seva malaltia. D'altra banda la família sap que ha d'acceptar aquesta malatia, ja que si ho fan el seu fill podrà viure miillor, a més tindrà més calidesa en relació a la seva vida. 

Fins el final del llibre, es veu com la família s’esforça per trobar possibles alternatives per millorar la vida del nen, sense mai perdre l’esperança, anant a professionals que els puguin donar respostes que altres no els han sabut explicar. També l’autor explica les seves experiències viscudes a viatges per diferents parts del món, en els quals no han deixat de banda al seu fill en cap moment, encara que tingui la seva dificultat.

L’autor té el desig de veure el seu fill en moviment, i finalment això ho fa realitat amb la tècnica del foliscopi, fotografies del nen posades en moviment. En definitiva, aquest llibre és un bon exemple de que les persones poden  ser capaços d’adaptar-se a una situació que d’entrada pot ser negativa per ells, però que si es pensa de manera  positiva es podrà viure una vida amb normalitat i també de felicitat per continuar endavant.

Després del resum del llibre puc dir que m'ha fet reflexionar molt sobre com parla l'autor de les persones amb discapacitat, ja que avui en dia pareix ser un tema tabú, gràcies a aquest llibre podem veure que aquestes discapacitats les hem de tractar amb normalitat. Finalmennt, volia dir que l'autor va diguent durant tot el llibre que aquestes persones són un regal, realment això jo també ho penso. Amb això vull dir que quan a nosaltres ens diuen que una persona tindrà un/a fill que tindrà una discapacitat pensem pobres pares,  aquesta menatlitat s'ha de canviar no hem de pensar que són una carrega hem de pensar que són persones com totes les que podem trobar al món, però el que pasa és que necessiten una mica més d'atenció per poder viure.